El 8M ha estat una jornada històrica a escala internacional que sens dubte ha superat tots els pronòstics. Photographer Una vegada més, les dones ens hem posat Street al capdavant en la lluita global contra el capitalisme patriarcal i els seus atacs i hem denunciat la responsabilitat política dels governs. La segona convocatòria a la segona “Aturada Internacional de Dones” ha mostrat un salt qualitatiu en mobilització i organització del moviment feminista que, cada cop més, ressalta el seu caràcter internacionalista. Que la terra tremoli, es deia en les setmanes anteriors, i la terra ha tremolat. Les impressionants imatges de les mobilitzacions a diferents ciutats del món parlen per si mateixes. Destacables les dones a Istanbul que, malgrat i contra l’escalada repressiva i reaccionària d’Erdogan, han omplert els carrers o a Argentina, a on centenars de milers han inundat Buenos Aires amb la reivindicació del dret a l’avortament al capdavant.

Estat Espanyol: històrica vaga feminista

La vaga feminista arreu de l’Estat Espanyol ha estat portada dels principals diaris internacionals. Des de feia mesos es treballava des del moviment feminista la convocatòria de la vaga feminista que va fer un salt fonamental amb l’anunci de vaga general de 24h per part del sindicalisme combatiu encapçalat per la CGT en l’àmbit estatal. Situació que, pel desbordament i la pressió que s’ha generat des de baix, ha tornat a obligar a CCOO i UGT a reaccionar i, aquest cop, a convocar una vaga parcial de 2h, durament criticada per amplis sectors. Les dades recollides fins el moment afirmen que més de 6 milions de treballadores i treballadors han secundat la vaga. Encara que majoritàriament ho han fet de forma parcial, la quantitat de persones que s’han sumat a la convocatòria de tot el dia és destacable, enfrontant el boicot que significava la convocatòria del sindicalisme burocràtic així com les diferents amenaces de la patronal. Exemple d’això és el cas de les companyes de Telemark, acomiadades dies abans del 8M, després d’haver anunciat adherir-se a la vaga general. En aquest context, i en el marc de ser la primera vegada a la història de l’Estat Espanyol que es convoca una vaga d’aquestes característiques, no hi ha dubtes que el resultat és més que positiu i ha marcat un abans i un després.

Pel que fa al contingut de la jornada, la denúncia contra la bretxa salarial ha hegemonitzat el debat. Les dones treballadores hem aconseguit visibilitzar la nostra situació: que som majoria en els treballs més precaris, de salari inferior a 1000 euros, i de temps parcial. Durant tota la jornada, i també durant la seva preparació, ha quedat clar que la precarització té rostre de dona. També hem exigit la necessitat de recuperar els serveis públics, acabant amb les privatitzacions, externalitzacions, i revertint les retallades. El treball domèstic i de cures ha sigut un altre dels punts centrals del debat i, sense poder tenir dades de l’adhesió a la vaga de cures, podem afirmar que a moltíssimes façanes s’han pogut veure davantals penjats, en rebuig al fet que aquestes tasques continuïn recaient exclusivament sobre les dones i en l’àmbit privat.

El jovent, i en particular el moviment estudiantil, ha tingut un protagonisme inqüestionable, aturant centres d’estudi, i en particular fent-ho de forma contundent a les Universitats, les aules i passadissos de les quals es trobaven buits malgrat Rectors i Degans que, lluny de col·laborar en la convocatòria en la seva majoria, només “recomanaven” que no hi hagués activitats avaluables. Els carrers de les principals ciutats han estat inundats tota la jornada per joves fartes d’un sistema que no ofereix cap perspectiva més que privatització, retallades, i una violència masclista i patriarcal que no deixa de créixer.

L’organització des de baix i en assemblees ha estat una altra de les característiques destacables, als centres de treball, d’estudi, pobles, i barris, des de vàries setmanes abans del 8M, i ha estat molt important per garantir l’adhesió a la jornada des de primeres hores del dia a molts llocs que han despertat aturats per diferents talls de carreteres.

Les mobilitzacions centrals i unitàries han tingut el protagonisme a Madrid, Barcelona, Bilbao, Lugo, Sevilla, Zaragoza, entre d’altres ciutats, sota la consigna “ens aturem per canviar-ho tot”. La composició majoritària de dones joves i estudiants, juntament amb treballadores i migrades no és casualitat. Es tracta dels sectors socials que durant els últims anys més han patit la crisi econòmica, la Reforma Laboral, les polítiques de retallades, la precarització i el que es coneix com a feminització de la pobresa, és a dir, ser les més pobres d’entre les pobres. Malgrat els qui afirmen que s’ha sortit de la crisi, la realitat quotidiana demostra el contrari. La crisi econòmica segueix i continuen fent-la pagar a la classe treballadora, i més encara a les dones treballadores.

Per això no hi ha dubtes que el 8M ha suposat un cop dur contra els governs capitalistes i patriarcals i contra institucions com l’aparell judicial, l’Església i la Monarquia, que són responsables i reproductors d’aquesta situació. El boicot a la vaga impulsat per partits patronals com el PP i Ciutadans ha estat fortament repudiat pel moviment de lluita i s’ha evidenciat al servei de qui governen i quins interessos defensen. També ha estat un missatge clar contra la burocràcia sindical que suma un nou qüestionament a la llista del 3O i 8N.

Amb el 8M segueix i s’aprofundeix la crisi del Règim

Des de fa mesos s’ha obert una crisi del Règim sense precedents. La lluita del poble català va posar en evidència el caràcter reaccionari i repressiu de l’Estat contra tota persona, poble, o sector en lluita que s’organitza pels seus drets. El mateix 8 de març al matí la policia reprimia a Burgos un piquet i a la tarda van tornar a repetir-se càrregues policials a Múrcia. Però la repressió no aconsegueix aturar la lluita. La lluita per la República a Catalunya continua i segueix la mobilització als carrers. La Marea Pensionista, ha col·lapsat recentment els carrers de les principals ciutats denunciant, entre d’altres, la terrible bretxa a les pensions, i tornarà a fer-ho aquest cap de setmana. La jornada pel Dia Internacional de la Dona Treballadora s’emmarca en aquest context de crisi del Règim i de lluita i conflicte que creix i s’estén a tot l’Estat. És fonamental unificar totes aquestes lluites amb la perspectiva comuna d’acabar amb el Règim del 78. El 8M suposa un abans i un després. És urgent garantir la continuïtat amb un pla de lluita i organització que permeti posar sobre la taula en centres de treball i estudi la possibilitat de conquerir les nostres reivindicacions més urgents. I que quedi clar, els nostres drets no són les engrunes amb les quals ja pretenen silenciar-nos, ni tampoc són moneda de canvi electoral per a partits que, allà a on governen, ja han demostrat no canviar la nostra situació.

Cal seguir, i això comença des d’avui realitzant assemblees i trobades de balanços i continuïtat. Però el desafiament va més enllà i es tracta també de continuar i massificar la construcció d’un feminisme de classe i internacionalista. I en aquest sentit, la vaga va generar també discussions dins del moviment feminista sobre si la particularitat de la convocatòria era que fos una vaga de dones o una vaga general feminista, al punt que moltes vegades no hi havia un criteri unificat i es va generar un cert desconcert sobre aquest tema. Per a nosaltres està clar, si de debò volem concretar el lema “si nosaltres parem, ho parem tot” justament del que es tracta és d’aconseguir parar la producció, els transports, els mitjans de comunicació, i generar un cop econòmic a l’empresariat i a la patronal, i als governs al seu servei, que són els responsables de la nostra situació. No hi ha millor manera de visibilitzar la nostra situació i sobretot la força de les dones que aconseguint això, i per aconseguir aquest objectiu, es necessita la participació del conjunt de la classe treballadora, així com del moviment estudiantil, que també pateixen les conseqüencies d’aquest sistema. Perquè és una qüestió de gènere i també de classe. Perquè som conscients que sobre la base d’una societat capitalista i patriarcal, sobre la base de l’explotació, l’opressió, i la misèria creixent, no hi ha sortida de fons per a la majoria de les dones. Reconèixer els nostres enemics i traçar una perspectiva, ens permet reconèixer també els nostres aliats. I en aquest sentit, el moviment feminista deu també aprofundir la coordinació amb la resta de les lluites en curs i en general amb el conjunt de la classe treballadora. I en aquest sentit, el 8M hem aconseguit una cosa fonamental: reivindicar la vaga general com a eina inqüestionable i unificadora de lluita.

Lluita Internacionalista