Joan Jordi Abentín

Estem a punt d’entrar al Setembre i això també és sinònim d’inici d’any polític. El fet, però, és que aquest any és diferent. Hi ha eleccions Municipals i serà un periode que és molt possible que els diferents partits enfoquin la majoria de l’activitat cap a aquesta cita. Aprofitant el començament d’aquests mesos he pensat fer un article sobre el panorama actual de cada capital catalana repassant qui es competirà cada alcaldia i com ha canviat tot des del 2015 -Any de les últimes eleccions Municipals-. Cal dir que hi ha fets que són en l’àmbit de Catalunya en geenral com per exemple el trencament de Convergència i Unió, el canvi de nom dels primers i la consolidació de les confluències d’esquerres

Donem tret de sortida amb Barcelona. A les anteriors Municipals va guanyar Barcelona en Comú, liderada per una Ada Colau que amb el seu discurs va poder guanyar a la Convergència i Unió de Xavier Trias. Era moment àlgid per la marca i això va fer que les paraules de canvi de l’actual alcaldessa superessin a les de l’alcalde anterior.

La cursa electoral va ser igualada i emocionant. Va haver-hi una polarització tremenda i la campanya es va centralitzar per sort o per desgràcia amb dues forces. A part d’aquestes també hi havia altres opcions potents com Alfred Bosch d’ERC o Mejías de C’s. Els taronges no van arribar a les seves expectatives i van quedar sota del que imaginaven.

Pel que fa a els resultats, Bcn en Comú va treure un 25% del vot i 11 Regidors. Convergència i Unió en canvi va quedar-se amb 10 i un 23%. La resta de partits, successivament van ser: C’s amb 5, ERC amb 5, PSC amb 4, PP amb 3 i CUP amb 3. La legislatura va començar amb un pacte entre Comuns i PSC que es va acabar trencant, cosa que ha dificultat molt el final de legislatura.

Ara actualment, segons els sondeigs hi ha un triple empat entre Comuns, ERC, C’s seguits per uns Socialistes que pugen fort després de l’entrada de Sánchez. L’antiga Convergència (Que té tota la pinta que es diran Junts per Barcelona) aguanta pel tema del procès, però els seus resultats són una incògnita. Igualment a l’últim sondeig només li atorga 5 seients.

Acabant amb la capital, és molt possible que la majoria de candidats repeteixin tot i destacar el rumor que portarien un exministre francès de candidat per C’s, Manuel Valls o el que Neus Munté seria la de JxBarcelona.

Trias i Colau, durant un acte de campanya a l’any 2015. FOTO de FERRAN NADEU

Canvio de capital i marxo cap al sud, a Tarragona. Al Municipi C’s va guanyar les autonòmiques arrasant, a les Generals va ser En Comú i a les Municipals el PSC. Menys l’opció del mig, PSC i C’s amb el permís d’ERC estaran en la lluita. La ciutat sortirà d’un pacte antinatural entre PSC i PP al que anteriorment va estar un Regidor d’Unió/Units per Avançar. Va trencar-se per l’1 d’Octubre on el Democratacristià va marxar.

Tot i això, i el desgast, l’alcalde actual, Josep Félix Ballesteros tornarà a intentar la reelecció que si l’aconsegueix, es confirmaria que estaria 16 anys al capdavant de la plaça de la Font. Això, però, com he dit abans serà si superen a dos partits que estan de plena pujada a la ciutat com C’s i ERC.

Les anteriors eleccions van acabr amb un panorama multipartit on PSC va treure 9, C’s 4, ERC 4, PP 4, CiU 3, CUP 2 i ICV-EUiA 1.

Pel que fa a els candidats, la majoria també repeteixen amb alta probabilitat menys el de Convergència (Albert Abelló) que desgraciadament va morir durant la legislatura, el del PP (Alejandro Fernández) que ara està de portaveu al Parlament i la de ICV-EUiA (Arga Sentís) que va anunciar que no ho faria en una entrevista al diari. Igualment, ICV, Podem, EUiA i Comuns buscaran una entesa que els permeti fer una bona participació als comicis igual que alguns partits Municipalistes que van apareixent pels diaris de tant en tant. Un exemple en seria Ara Tarragona, que ja va presentar-se l’any 2015 traient uns resultats bastant bons que pretenen millorar amb Òscar Busquets, exregidor per CIU que ara forma part dels d’Ara.

Alcalde de la ciutat de Tarragona, Josep Félix Ballesteros: FOTO: Diari Més

De camí a l’interior vaig a Lleida. En aquests comicis seran els primers amb bastant de temps que Ángel Ros (PSC) no és presentarà. Molt desgastat ha decidit renunciar a la reelecció després d’un pacte amb C’s. Segons una enquesta UA1 Ràdio l’alcaldia estaria competida entre tres forces: PSC, PdeCat/JxLleida i C’s.

La contesa estarà molt igualada i cal esperar sobretot qui serà el substitut de l’actual alcalde. Després de tots aquests anys governant, sempre passen factura i crec que aquestes eleccions a la capital Lleidatana seran molt intenses. Repetint com sempre, a les últimes el PSC va obtenir 8 regidors, CIU 6, C’s 4, ERC 3, CUP 2, PP 2 i Comú de Lleida 2.

Alcalde de Lleida, Ángel Ros, FOTO: ElNacional.cat

I acabo amb Girona. L’any 2015 qui va guanyar les eleccions a la ciutat va ser Carles Puigdemont amb la marca de Convergència i Unió. Després de la seva marxa a Barcelona va quedar-se amb l’alcaldia Albert Ballesta que anava de 19 a la llista. Amb molta polèmica aquest va durar poc temps, a causa de diferents fets, com per exemple una pujada de sou i un pacte amb C’s i PP per aquest fet. Pocs mesos després, va dimitir i va deixar el càrrec a Marta Madrenas que va pactar amb PSC per la investidura. Aquest es trencava pel tema procesista de nou. Girona ha viscut 4 anys de pujades i baixades constants i ara, els últims mesos comença a equilibrar-se una mica. Veurem com afecta això als comicis.

A les anteriors, CIU va obtenir 11, ERC 4, CUP-La Crida 4, PSC 4, C’s 2 i PP 1. Vist aquest resultat, els Convergents tenen bastant marge d’error i sembla que la victòria d’ells és molt probable.

Alcaldesa de Girona. FOTO: Wikipedia

Així que ara comença un any on hi haurà molts canvis fins al moment dels comicis el proper Diumenge 26 de Maig del 2018. Ara veurem com anirà progresant el panorama durant aquest inici d’any polític.

Deja un comentario