Pol Ibós

Lleida sembla haver-se convertit en bona part dels problemes de la ciutadania tant de Catalunya com d’una part de l’Estat espanyol. I és que l’augment de casos positius de la COVID-19 que s’han detectat en els últims dies han acabat obligant el govern català a decretar el confinament de la comarca del Segrià. Però on està realment el problema de tot plegat? Resulta que, a Lleida, s’hi han sumat molts factors que han fet que es doni aquesta situació. Des de l’oblit constant al qual es veu sotmesa la ciutat per part del centralisme amb què moltes vegades es peca des de les institucions catalanes, fins a la situació als camps i la falta de mesures sanitàries per part d’alguns empresaris cap als seus treballadors, passant per la situació dels mal anomenats temporers, que no deixen de ser persones que, com cada any, han vingut a la comarca a la recerca de feina, tot sabent que els salaris i les condicions laborals que es trobarien serien precaris, i tot per sobreviure i poder menjar.

Cal citar aquests factors per recordar que, sovint, tant des dels poders polítics com des de les institucions i des d’una part de la ciutadania es tendeix a atribuir les culpes als qui menys les tenen i, en aquest cas, no ha estat diferent, ja que s’ha tornat a responsabilitzar de tots els mals a la població. La mateixa població que ha complert exemplarment amb el confinament que s’havia decretat per part del govern de l’Estat espanyol ja fa uns mesos, la mateixa ciutadania que ha vist com els seus ingressos es veien reduïts i, fins i tot, desapareixien per la impossibilitat de no poder anar a treballar. La població de Lleida i del Segrià, igual que la majoria de ciutadans de la resta de Catalunya i de l’Estat espanyol, ha complert amb totes les mesures que fins avui s’han decretat per part de les institucions per tal de doblegar la maleïda corba de contagis i reduir-los gairebé al mínim. Així doncs, no només és d’una injustícia flagrant culpabilitzar a la societat de Lleida de l’actual repunt de contagis, sinó que és un error en tant que s’està posant el focus on no hauria d’haver-se posat mai. Amb això no vull dir que la gent no tingui una responsabilitat en tot plegat, ja que cal seguir mantenint les mesures d’higiene i seguretat per tal d’evitar qualsevol mena de contagi comunitari entre la població, però cal entendre que culpabilitzar-nos no és gens just, sabent els esforços que s’han fet i que se segueixen fent per part de la majoria dels ciutadans de Lleida.

No ens podem fer trampes al solitari i afirmar una cosa que amb les dades a la mà no és gens certa. La majoria de rebrots comptabilitzats fins al dia d’avui no s’han donat als carrers ni a les terrasses dels bars ni a les reunions familiars. Aquests brots, majoritàriament, provenen de la precarietat, la mateixa precarietat que obliga els temporers a fer centenars de kilòmetres enmig d’una pandèmia, amb els moviments entre comunitats restringits per l’estat d’alarma per tal d’assegurar-se un plat a taula collint fruita i treballant als camps. I tot per després haver de malviure als carrers, ja que els salaris que se’ls paguen no són suficients ni per permetre’s un allotjament. La precarietat que també obliga a centenars de treballadors i treballadores de la indústria agroalimentària a treballar sense que les mesures d’higiene i seguretat requerides es compleixin ja que, si no van a treballar, no cobren. A tot això també cal sumar-hi les condicions en les quals es troba el sistema sanitari actualment, en què el personal dels hospitals ha de fer torns maratonians per culpa d’anys i anys de retallades en sanitat, i a això cal afegir-hi que aquests professionals encara no han pogut descansar dels esforços realitzats durant la primera onada del virus.

El problema, i no només a Lleida, és que som conformistes i ens acomodem amb la resposta més ràpida i senzilla, la de culpabilitzar les persones en comptes de plantar cara al sistema i al capital. El mateix sistema que, front unes condicions de vida i treball deplorables i precàries, ha permès que tots els factors esmentats abans creessin una fórmula perfecta per tal que es donessin aquests rebrots del virus a la comarca del Segrià. Cal tenir en compte que la ciutadania ha de seguir totes les mesures sanitàries que es decretin des de les institucions, però a la vegada cal recordar que des d’aquestes mateixes institucions es pot fer més. Es poden fer més tests a la població i es poden realitzar més inspeccions de treball per detectar on no s’està protegint als treballadors i les treballadores. Malgrat tot, considero injust que algú pugui parlar d’una mala gestió per tal d’haver confinat massa tard o massa d’hora, ja que els criteris els decideixen els experts sanitaris en aquests casos i crec necessari que així segueixi sent.

Només si els ciutadans i les institucions van a una i es garanteix el compliment de totes les mesures de seguretat necessàries i també s’erradica la precarietat laboral, que ha estat la causant de la majoria dels contagis, s’aconseguirà reduir el nombre d’infectats. Ara és Lleida qui malauradament sofreix aquesta situació, però si se segueix abaixant la guàrdia, demà pot ser Barcelona, Girona o Tarragona.