Mario Téllez

Portaveu de Vila-Seca En Comú

La fugida de Joan Carles de Borbó clava un nou cop a la monarquia. Cada dia són menys els partidaris d’un règim pretèrit  el qual l’encarnació a Espanya no té una de les poques coses que ho pot legitimar: l’exemplaritat. Els escàndols de la família borbònica van molt més enllà del patriarca. Gendres, cunyats, néts i altres membres de la família reial també han protagonitzat actes de dubtosa netedat.

Tot això s’acaba traduint en una dràstica reducció de la popularitat de la institució. Ha passat en tot just una dècada de ser una de les més aclamades per la població a caure en desgràcia. Per no alarmar les masses portem diversos anys sense que el CIS pregunti per la valoració de la monarquia. Els poders fàctics i la vella guàrdia segueixen obstinats a tapar l’inevitable.

Afortunadament el CIS no té el monopoli de la demoscòpia al nostre país. Existeixen altres entitats que han fet estudis sociològics sobre la reputació de la monarquia. Aquestes investigacions coincideixen que en l’actualitat la corona tan sols manté alta popularitat en persones d’edat avançada i amb un eix ideològic escorat a la dreta. A nivell territorial la popularitat elevada únicament perdura principalment a les Castelles i Madrid. En contraposició, els territoris que són considerats per la Constitució del 78 com nacionalismes històrics són clarament contraris a la monarquia com prefectura de l’Estat.

No obstant això, encara aquesta majoria social no es tradueix en una composició clarament republicana a les Corts Espanyoles. El bipartidisme clàssic, així com Vox i Ciutadans, segueixen obstinats a defensar la monarquia, tot i no comptar amb el suport de la població. Així mateix, l’anquilosada estructura jurídica de la Constitució del 78 fa que qualsevol canvi d’aquesta índole requereixi d’una majoria qualificada que, amb l’actual composició, no pot ser canviada.

Malgrat tot, és innegable destacar que aquesta nova mota a la corona obre una nova finestra d’oportunitat per a la celebració d’un referèndum sobre la figura del Cap d’Estat. L’enèsima crisi monàrquica ha obert la possibilitat d’un nou pacte de país caracteritzat pels valors republicans d’igualtat, fraternitat i solidaritat. Una aposta decidida per una forma de govern oposada a la corrupció, el frau i el despotisme.

Estem davant d’una nova conjuntura que pot servir d’esperó per a solucionar altres problemes com l’encaix territorial. Pot servir de punt de trobada entre posicionaments independentistes i els que aspirem per una república fraterna per a tots els pobles d’Espanya.

 I és que, al cap i a la fi, potser la Tercera República sigui l’única fórmula possible de mantenir un projecte d’estat en el qual totes les seves parts puguin sentir-se integrades i acceptades dins de la seva diversitat. No és una quimera ni una utopia. És una necessitat de regeneració democràtica.