• La reducció de la mobilitat per la crisi de la COVID-19 ha provocat una millora sense precedents de la qualitat de l’aire, també en relació amb l’ozó troposfèric. No obstant això, 7,1 milions d’habitants de Catalunya han continuat respirant aire contaminat per ozó durant l’estiu de 2020.
  • Ecologistes en Acció ha sol·licitat reiteradament a la Generalitat de Catalunya l’adopció urgent d’aquests plans, havent rebut una resposta negativa que l’organització ambiental ha recorregut en via judicial amb la finalitat que el govern compleixi amb les seves obligacions legals en matèria de qualitat de l’aire i salut pública.

L’Informe anual sobre la Contaminació per Ozó d’Ecologistes en Acció conclou que el 93% de la població i el 78% del territori catalans han estat un any més exposats a uns nivells insalubres d’aquest contaminant. La Generalitat de Catalunya segueix sense adoptar mesures eficaces sobre el transport, la indústria i la ramaderia intensiva que evitin els elevats nivells de fons així com els episodis d’alta contaminació.

L’informe elaborat per Ecologistes en Acció analitza les dades recollides entre l’1 de gener i el 30 de setembre de 2020 en 483 estacions oficials de mesurament d’ozó repartides per tot el territori espanyol, entre elles 51 situades a Catalunya.

Pel que fa a Catalunya, entre les seves principals conclusions, destaquen:

– L’ozó troposfèric continua sent el contaminant atmosfèric que any rere any afecta a més població i territori. Durant 2020 els seus nivells s’han reduït de manera important, interrompent la tendència estacionària o a l’alça dels últims anys, a conseqüència de la dràstica disminució de les emissions dels seus contaminants precursors en la indústria i en el transport, per efecte de la crisi de la COVID-19.

– L’informe d’Ecologistes en Acció pren com a referència el valor recomanat per l’Organització Mundial de la Salut (OMS), d’acord amb el qual l’aire contaminat per ozó ha afectat en 2020 al 93% de la població i el 78% del territori catalans.

– Si es considera el valor objectiu establert per la normativa, més lax que la recomanació de l’OMS, la població que ha respirat aire contaminat per sobre de l’estàndard legal és de 175.000 persones, en les zones de la Plana de Vic i el *Prepirineu. Quatre estacions de mesurament d’aquestes zones i de les *Comarques de Girona han incomplit l’objectiu legal en el trienni 2018-2020.

– La freqüència de les superacions dels estàndards legal i de l’OMS ha estat molt inferior a la d’anys precedents, amb un descens respectivament del 72% i el 51% en relació amb la mitjana de les registrades en el període 2012-2019, en el conjunt de Catalunya.

– La millora de la situació ha estat especialment rellevant en el Pirineu Occidental i Oriental i en les Terres de l’Ebre, amb una reducció del nombre de dies amb mala qualitat de l’aire superior al 70%. De manera puntual, l’ozó ha augmentat en algunes estacions urbanes de Barcelona (Gràcia-Sant Gervasi i l’Eixample) i la seva àrea metropolitana (Sabadell), precisament pel menor trànsit.

– Els Plans de Millora de la Qualitat de l’Aire per a reduir la contaminació són obligatoris segons la legislació vigent. Però, en el cas de l’ozó, la Generalitat de Catalunya segueix sense elaborar-los, en totes les zones on resulten preceptius. Es tracta d’una negligència que està posant en perill la salut de 5,9 milions de catalans en totes les zones excepte Penedès-Garraf, Camp de Tarragona, Catalunya Central, Maresme i *Pirineu Occidental.

– L’àrea metropolitana de Barcelona i el Camp de Tarragona segueixen sense comptar amb protocols d’actuació enfront de les puntes de contaminació per ozó, que contemplin mesures de limitació del trànsit i de l’activitat industrial en episodis com els del 10 i el 31 de juliol, quan es van registrar sis superacions del llindar d’informació mentre les autoritats es limitaven a informar rutinàriament la població sensible.

– Les principals vies d’actuació per a reduir la contaminació de l’aire per ozó són la disminució del trànsit motoritzat, la reducció d’emissions industrials i el suport a les energies renovables. També és necessari agilitar l’Àrea de Control d’Emissions acordada per a la Mar Mediterrània, i una moratòria per a les grans explotacions ramaderes intensives.

La contaminació per ozó ha d’abordar-se com un problema sanitari de primer ordre. Segons l’Agència Europea de Medi Ambient, causa cada any entre 1.500 i 1.800 morts en l’Estat espanyol. Les persones més afectades són nenes i nens, persones majors, dones embarassades i els qui pateixen malalties cardiorespiratòries cròniques.

El cost sanitari i laboral de la contaminació per ozó va ser de 5.000 milions d’euros en 2013, un 0,33% del PIB espanyol, segons el Banc Mundial, sense considerar els danys provocats sobre els cultius i els ecosistemes naturals.

La crisi de la COVID-19 ha demostrat que la reducció estructural del transport i la descarbonització de la indústria són les millors eines per a millorar la qualitat de l’aire que respirem, a les ciutats i en les zones rurals, també en el cas de l’ozó. La dramàtica situació creada per la pandèmia ve a corroborar que la reducció de les emissions de precursors sí que és efectiva per a combatre la contaminació per ozó.