Toni Bara (Biòleg)

Quan molt sovint, massa, es diu que la culpa de les inundacions són els rius i rieres brutes, els científics i tècnics hi contraposem molt de desconeixement.

Cal saber doncs que, malauradament tenim boscos de ribera massa poc madurs i fragmentats, fràgils, sense capacitat d’esmorteir riuades, amb espècies invasores
dominants com la canya, boscos de les conques també immadurs amb capacitat minvada d’esponjar, d’infiltració i de recarregar els soferts aqüífers, àrees descarnades
per incendis forestals i grans zones urbanitzades, aiguamolls, estanys i altres espais de laminació o d’inundabilitat natural ocupades per construccions i infraestructures vàries que constrenyeixen, ponts inadequats, cursos canalitzats que multipliquen la velocitat de l’aigua i el seu efecte devastador, un patró de pluges i un règim d’avingudes cada vegada més irregular lligat a la crisi climàtica amb episodis excepcionals recurrents que dificulten la implantació, regeneració i estabilitat dels ecosistemes riberals, etc.

Sense obviar que, poc o molt, també és un fenomen molt natural, i de tota la vida. Val
a dir que fertilitzant camps i la mar, mantenint la sorra de les platges…