Nacho Garcia Latorre
1r Secretari de la JSC Tarragona


Ja fa 7 mesos que Pedro Sánchez és President del Govern d’Espanya, després d’aconseguir sumar a la seva moció de censura, la majoria absoluta necessària per desallotjar del poder a un partit condemnat per corrupció, i a un President sota la sospita.

7 mesos després, aquella majoria complexa no ha acabat de trencar-se, però tampoc de funcionar com tots i totes desitjaríem. La situació política a Catalunya no ha ajudat, i és que avui l’independentisme està descol·locat. L’arribada de Pedro Sánchez a la Moncloa i del PSOE al Govern, els ha deixat sense el seu principal argument en favor del sobiranisme: Catalunya està sent maltractada per Espanya.

El primer que va fer aquest Govern va ser reunir de nou les Comissions Bilaterals entre l’Estat i la Generalitat, i posar fil a l’agulla en com millorar la qualitat de vida dels ciutadans i ciutadanes, que no és res més, que el que han de fer els governs. Artur Mas, Puigdemont, Torra, Junqueras, Aragonès… Tots fa anys que reclamen un diàleg sincer amb l’Estat, doncs bé, ja el tenen.

I quina ha estat la seva resposta? La de grans declaracions d’agitació social, només fa falta escoltar el discurs del MHP per Cap d’Any. I és que és més fàcil viure a la contra, amb un Govern del PP davant incapaç de trobar una solució al problema català, i que ha abonat el fals discurs victimista de postconvergents, republicans i cupaires, que seure davant un Govern de Sánchez que puja el SMI fins als 900€, les pensions mínimes, el sou dels funcionaris, que aprovat un Pla de Xoc contra l’atur Juvenil o que ha donat protecció social als autònoms. I mentrestant la Generalitat sense aprovar ni una sola mesura social d’importància.

El Govern de Pedro Sánchez és la darrera oportunitat que té la Generalitat de trobar una solució política a un problema polític. Però per aconseguir-ho, cal que comencin a dir la veritat. I la veritat és que no hi ha ni hi haurà República possible. I també el Govern, i l’oposició al Congrés han d’entendre que tampoc hi haurà solució sense proposar quelcom als més de dos milions de catalanes i catalans que ara per ara no volen saber res de la resta d’Espanya. Els hem de convèncer que el millor és continuar units i que la proposta de la reforma federal de la Constitució, blindant les competències autonòmiques, amb un nou model de finançament i el reconeixement de la plurinacionalitat de l’Estat, és l’única possible. I això no es fa demanant dia si i dia també l’aplicació de l’article 155 que, per cert, no es pot aplicar contra una ideologia política, perquè no t’agradi, si no que només es pot aplicar quan un govern es salta la llei.

Però, si per contra, l’independentisme provoca la caiguda del Govern de Pedro Sánchez, no aprovant els Pressupostos General de l’Estat i la convocatòria d’unes eleccions de resultat incert, ens trobarem davant una situació de conseqüències indeterminades. Si les dretes sumen majoria, amb el suport del neofeixisme, ens podem preparar per a la desaparició de l’autogovern català, i de la més que probable aplicació de l’article 155 per als anys vinents. Només una pregunta als líders independentistes, quin escenari prefereixen? I l’altra pregunta que els hi faig és, estan disposats a dir la veritat i a haver de soportar la pressió de la CUP i d’entitats sobiranistes? I es que sense moderació ni cessions no hi haurà possibilitat de solució.

El canvi d’aires al govern espanyol suposa un canvi al panorama polític.

 

Deja un comentario