Les ponències van ser inaugurades per la secretària general del SUPMónica Gracia, el responsable jurídic de l’AUGCEugenio Nemiña, i el secretari general de l’FSC-CCOO, José Francisco Fernández. Fernández va recordar la implicació de CCOO en la coordinació i la col·laboració tant amb el SUP com amb l’AUGC. A més va insistir que les tres organitzacions defensen un servei públic de qualitat, i la preocupació per les persones que desenvolupen el difícil treball de la seguretat pública.

Ja entrats en matèria, el responsable de Salut Laboral de FSC-CCOO, Ángel Moreno, va explicar les implicacions de l’assetjament en el lloc de treball des d’un punt de vista preventiu com a risc psicosocial, en el qual les conseqüències en la salut poden derivar fins i tot en el suïcidi. Moreno va oferir unes dades eloqüents: l’any 2016 es van realitzar 126 denúncies a l’Administració (també entre les FCS), de les quals només se’n van admetre 49; d’aquestes, 41 es van arxivar, 8 es van incoar i cap d’aquestes últimes es va confirmar com a assetjament. És a dir, l’assetjament continua romanent invisible.

Carmen López, secretària de les Dones de l’FSC-CCOO, va definir l’assetjament sexual com una manifestació més de la violència de gènere. Des de CCOO va incidir en l’aposta de la prevenció com a eina de l’erradicació de la desigualtat. També va incidir en la mateixa idea María José Marín, responsable de Polítiques d’Igualtat de la federació. És imprescindible visibilitzar i normalitzar la identitat de gènere dins de les forces i els cossos de seguretat.

La Llei de prevenció de riscos Laborals data de l’any 1995, però és que la mateixa Organització Mundial de la Salut (OMS) ja definia, el 1984, els riscos psicosocials com aquelles condicions presents en una situació de treball relacionades amb l’organització, el contingut i la realització del treball, susceptibles d’afectar tant el benestar com la salut (física i psíquica) dels treballadors i treballadores, com el desenvolupament del treball.

Clara Llorens, de l’equip ISTAS-CCOO, va explicar que l’exposició a aquest tipus de riscos multiplica per cinc la possibilitat de sofrir accidents laborals i per dos la de tenir baixes també laborals. La Comissió Europea ha dit que per cada euro que s’inverteix en prevenció de riscos laborals existeix un retorn de dos euros. Per obtenir una organització del treball més saludable és important exigir que les organitzacions policials, també la Guàrdia Civil, tinguin les seves avaluacions de riscos psicosocials per poder prevenir en origen.

Com a risc psicosocial de primer ordre ens trobem amb el suïcidi, un greu problema de salut pública amb el qual es troba la societat i que l’afecta tota en general. Es produeix més en homes que en dones i continua sent un tema tabú. No agrada parlar obertament del suïcidi, tal com va reconèixer Carlos Alberto Prieto, responsable de PRL del SUP. En el Cos Nacional de Policia és la primera causa de mort per sobre de les intervencions policials el SUP. Darrere del suïcidi hi ha una multitud de causes que el provoquen, encara que les estadístiques posen l’accent en els trastorns mentals com una de les més importants. Fins l’any passat aquest problema no havia estat abordat en profunditat en aquest cos policial, encara que avui dia torna a estar paralitzat. Segueix sense agradar parlar del suïcidi en el si de les forces de seguretat.

Eugenio Nemiña, responsable jurídic de l’AUGC, va presentar en les jornades el Protocol sobre prevenció del suïcidi que acaba d’aprovar el cos benemèrit. Una institució amb caràcter militar que aglutina 7 de cada 10 baixes psicològiques entre els cossos nacionals. Malgrat existir aquest protocol, la veritat és que en la Guàrdia Civil avui no existeix la vigilància de la salut, amb la qual cosa la prevenció en origen dels possibles suïcidis es preveu complicada.

També hi va haver temps per abordar aquesta xacra des del punt de vista dels professionals de la salut mental. José Antonio López, psicòleg del CNP, va recordar que un policia no pot abandonar la seva activitat laboral quan la seva vida corre perill, atès que aquesta és la seva feina. La policia té menys qualitat i quantitat de vida que altres professions. La taxa de suïcidis a Espanya (2015) és de 7.76 per cada 100.000 habitants; aquesta taxa puja fins al 16.47 % al CNP i a la Guàrdia Civil és encara major.

Finalment, Javier Jiménez, psicòleg clínic amb més de 25 anys d’experiència en el suïcidi, va abordar l’autòpsia psicològica als supervivents com a mètode d’acostament a aquesta realitat. Un mètode que determina la manera en què s’ha produït la mort (homicidi, accident, mort natural, suïcidi) i que ajuda a conèixer les causes d’aquesta mort, a prevenir possibles suïcidis, a descobrir el perfil de la persona morta, a donar suport terapèuticament a les famílies i entorn d’aquesta, i a detectar poblacions vulnerables.

No és cert que parlar del suïcidi produeixi un efecte crida. Molt al contrari: parlar del suïcidi ajuda a prevenir-lo. No cal tenir por d’afrontar una realitat que s’ha convertit en un problema greu en la salut pública d’Europa. Per això, jornades com les celebrades a Madrid serveixen per posar en comú experiències traumàtiques com aquestes entre els diferents cossos policials, i per això les conclusions que es van posar damunt de la taula serviran perquè les tres centrals sindicals puguin prendre les iniciatives oportunes orientades a millorar la salut dels treballadors i les treballadores de la seguretat pública a Espanya.