Ferran Vives Recasens

Ja fa uns anys que el debat sobre ampliar el dret a vot als 16 anys està sobre la taula i s’ha acabat convertint en una reivindicació històrica de la joventut associada d’aquest país. Jo, com a jove que acaba de ser major d’edat i que milita a una organització política des dels 14 anys, he trobat convenient aprofitar que fa poc que he complert els 18 per desmuntar alguns arguments de les persones que no volen que el sistema polític consideri als joves, també per intentar convèncer, entregar motius perquè finalment se’ns acabi escoltant i guanyar el suport actiu de tothom en aquesta lluita per augmentar els drets democràtics.

Al mes de desembre, el Jovent Republicà, amb un gran passat de campanyes pel vot als 16 anys, vàrem presentar al Congreso de los Diputados una proposició de reforma de la Llei Orgànica de Règim Electoral General (LOREG), a favor de rebaixar l’edat mínima per votar als setze anys. Vaig tenir la sort de poder anar a Madrid acompanyat de l’amiga Marta Rosique, la diputada més jove del Congreso, i amb els meus companys de trinxera per donar suport a tota la joventut de 16 i 17 anys que, igual que nosaltres, espera ser escoltada. Als 16 anys les persones joves ja hem adoptat molts deures i drets que tenim com a ciutadans. És per això que manca de sentit que se’ns negui exercir el nostre dret a participar en la política i a decidir sobre les qüestions que condicionen les nostres vides i ens afecten directament.

D’altra banda, és important reclamar el nostre dret a vot per evitar la progressiva marginació del jovent en la política front l’ envelliment de la població i el creixent adultcentrisme que estan adoptant últimament les polítiques en general. La reivindicació l’hem d’entendre com a un pas més totalment necessari per garantir la democràcia, no va en la direcció de ser un sol objectiu sinó que es reclama per avançar cap a la plena participació dels infants i joves en aquells temes que els concerneixen; tot és qüestió de defensar els drets inalienables i inherents de la joventut i guanyar importància.

No hem d’oblidar tampoc que no estem sols en la lluita pel nostre sufragi, dissortadament, a dia d’avui, encara existeix un racisme institucional que fa que molts col·lectius residents al país no puguin dipositar el seu vot en una urna. Aquest no és el primer cop que ERC presenta una proposta a favor del vot als 16 anys a Espanya, que son qui tenen les competències ; de fet, és la tercera vegada consecutiva que es porta a les corts (la més llunyana als anys noranta de la mà de Izquierda Unida), però la darrera vegada que les JERC la va presentar no es van arribar a iniciar els tràmits parlamentaris a causa la dissolució de la cambra al no aconseguir formar un govern el 2016 i per la falta del suport suficient dels partits per tal de poder-se aprovar.

Si avui tirés endavant amb els mateixos suports que va tenir al seu moment, s’acabaria aprovant aquesta demanda del jovent; és per això que, com a jove, demano que els partits que es van mostrar favorables a baixar el llindar d’edat a l’hora de votar, mantinguin el seu compromís i la seva paraula, especialment els socialistes que son els que tenen més escons, semblen més estòlids en aquest tema i fluixos davant les pressions de la dreta rància. Som plenament conscients de que votar és una gran responsabilitat, una eina de la població i no és un deure, qui no vulgui votar no hi està obligat si creu que no està prou preparat per fer-ho raonadament o no té prou coneixement sobre la situació per posar el sobre a una urna.

És per tot això que també s’haurien d’adoptar mesures per tal de que als instituts (entre els 14 i 16 anys) es promogui la generació de consciència, el debat, l’esperit crític i la politització en els propis centres educatius, s’hauria de fer més pedagogia (que també necessiten molts ara). Hem de contemplar l’ampliació del vot com a una oportunitat, una manera d’eixamplar la base, d’ampliar mires, un guany de sensibilitats que es veurà traslladat al cens.

És paradoxal i injust que la joventut d’entre 16 i 18 anys tingui responsabilitats penals, pugui treballar, emancipar-se, es pugui casar i tingui ple consentiment a l’hora de sotmetre’s a algun tractament mèdic o tenir relacions i, a la vegada, no pugui escollir els seus representants; si podem fer tot això, per què se’ns considera immadurs a l’hora de votar? La resposta és senzilla, nosaltres no interessem al sistema perquè acostumem a votar opcions que estan a favor de canvis a la societat i no tenim por ni res a perdre. Potser és per això que no ens volen, perquè el vot és pur, buit d’interessos particulars i no pas influït per l’individualisme liberal que aquest capitalisme ferotge al llarg dels anys ens va integrant a la sang.  

Estic plenament segur que si es permetés votar als setze anys, la implicació de molta gent en política augmentaria ja que se’ns faria corresponsables de les accions i partíceps de les decisions que es prenen des de les cambres i de ben joves aprendriem allò de «la política o la fas tu positivament o te la faran els altres contra tu». Hi ha un consens molt ampli entre les organitzacions juvenils per fer augmentar la participació de les generacions noves; nombroses ONG’s, entitats i consells ens donen suport.

Els joves hem de ser els primers en poder opinar, mitjançant el vot, sobre el nostre present, perquè, a part de que existim ara, serem a sobre els que més anys viurem i més mirada llarga cap al futur tindrem. La reforma que demanem tindria un cost públic ínfim i no trauria drets a ningú sino que només els faria créixer; a sobre faria que la joventut tingués un pes electoral gairebé igual al que té la població jubilada. Son molts els països que permeten votar abans dels 18; el país més radical en aquest sentit és Argentina on durant la era Kirchner es va aprovar la llei que permet que les persones de quinze anys puguin votar (igual que a Iran).

En altres paísos de l’Amèrica Llatina es vota als 16, és el cas de Equador, Cuba i Nicaragua. En alguns països africans, malgrat que la democràcia flaquegi, també s’ha arribar a permetre votar als 16 a Sudan del Sud o als 17 a Etiòpia i Sudan. Si aterrem a Europa veurem que entitats de referència com el fòrum Europeu de la Joventut dona suport a la causa i ja és una realitat a països com Austria, Malta o Xipre; també Eslovàquia, Sèrbia, Croàcia o Bòsnia (si s’està ocupat laboralment) o Hongria (si s’està casat). Inclús a diferents estats d’Alemanya (tendència a l’alça) o a Escòcia està permès el vot als 16 i si anem a Grècia veurem que es pot votar als 17 des de que va arribar al poder Alexis Tsipras.

Tots aquests exemples dels països veïns han demostrat que aplicar aquesta reforma no ha fet sacsejar massa radicalment el panorama polític sino que simplement ha crescut la representativitat als diferents parlaments. Seria molt egoïsta per part dels que ja som majors d’edat deixar de lluitar per millorar les relacions entre el sistema parlamentari i la joventut adolescent; no penso renegar del meu jo de 16 anys que ja feia temps que estava actiu políticament i tenia una ideologia clara. Sí que es cert que els éssers humans evolucionem i potser no pensem el mateix amb 17 que amb 27, però el mateix canvi d’idees pot passar dels 56 als 66.

Que tiri la primera pedra qui mai s’hagi arrepentit del seu vot o hagi escollit posar al sobre una llista sense tenir plena seguretat del que feia, això passa quan ets jove i també quan ets més gran. Em sap greu ser així de directe, però el vot dels meus companys de militància que tenen 16 i s’informen de tot el que passa i estan actius i en aprenentatge constant per millorar la societat seria igual de legítim i valdria el mateix que el dels meus avis que amb prou feines sabien llegir, sempre votaven el mateix partit perquè hi estava l’alcalde que els hi queia bé i en campanya els convidava a sopar; la ignorància no entén d’edats, això és el que té que el poble tinguem en teoria el poder.

Finalment només vull afegir que la joventut d’avui en dia agraïm a tots i totes les que ens han precedit en la lluita i els passos que s’han fet per intentar que sigui una realitat l’ampliació de del vot amb diferents mocions als ajuntaments, resolucions al Parlament o agitació als carrers mitjançant encartellades, manifestacions, repartides de pamflets… Els arguments que es fan servir per anar en contra nostre son els mateixos que van fer servir moltes persones per impedir el vot femení («no son prou intel·ligents ara mateix», «si deixem que votin guanyarà X partit»), aquest discurs antiqüat és el que hem de combatre.

Us imagineu què bonic seria que, gràcies a la nostra lluita, si s’acaba aprovant el que proposem, d’aquí a uns anys poguem veure representants de 16 anys que treballen a les institucions col·laborant amb tot el que es fa i incentivant polítiques innovadores, aportant energia, noves idees i esperança?

Davant el conservadorisme d’aquesta societat retrògrada que no escolta a la joventut, atrevim-nos a reclamar i reivindicar la nostra veu sense temor. Fem-nos valer! Demostrem que amb nosaltres un món millor és possible i que sense la nostra ajuda res tirarà endavant perquè som imprescindibles.

Hi tenim tot el dret! Pel vot als 16 anys!

Militants de Jovent Republicà a Madrid demanant el vot als 16 anys. (cedida)