La posició de la CUP en relació a l’escrit “El model lingüístic del sistema educatiu de Catalunya. L’aprenentatge i l’ús de les llengües en un context educatiu multilingüe i multicultural” és, ras i curt, demanar la retirada d’aquest projecte, per errors en la diagnosi, per plegar-se a criteris de mercat i no de model de país, errar novament en la política d’autonomia de centres i per tant de la segregació, a la vegada que demanem reforçament i recursos pel model d’immersió lingüística.

Volem subratllar que no es tracta d’un projecte vinculant, sinó d’un document de referència, i precisament per això creiem que cal ser prudents en relació a l’impacte d’aquest document. Tot i això, i precisament perquè hi ha sectors polítics i mediàtics interessats en furgar en qualsevol possible esquerda que pugui donar-se en relació al model d’immersió lingüística que, malgrat tots els intents de destruir-lo, continua estant recolzat per una amplíssima majoria social i els més amplis consensos polítics, socials, acadèmic i pedagògic, cal ser rigurosos també en la crítica al respecte d’alguns dels fonaments sobre els quals es basa el diagnòstic i la proposta que aquest document conté.

En primer lloc, cal dir que no és cert que aquest nou model que es plantegi suposi l’enterrament de la immersió lingüística, malgrat que a la pràctica sí que introdueix algunes de les fal·làcies sobre les quals han insistit els detractors d’aquest model i que això dificultarà a la pràctica el desenvolupament de noves línies orientades a la plena normalització del català, que està molt lluny de donar-se.

En aquest sentit, i davant les insistents campanyes des de l’agressiu nacionalisme d’Estat espanyol, que han insistit per activa i per passiva en la seva intenció de “espanyolitzar els nens catalans, i que ho han fet a través de denúncies de tot tipus contra centres i contra professorat, deixar el model lingüístic a les mans de les direccions dels centres educatius suposa desprotegir el model d’immersió.

Volem dirigir també la nostra crítica a que el model que es plantegi posi en valor només les llengües familiars amb projecció internacional, i que en canvi continuï marginant llengües de comunitats nacionals com el romaní o l’occità. Per altra banda, no proposa solucions, no preveu pressupostos, ni tampoc els necessaris processos de formació del professorat, i en canvi negligeix el fet que un bon repartiment de l’alumnat i el final del mal entès dret d’escollir escola, es podria lluitar molt més eficaçment per la reducció de ghettos i per evitar la segregació, reduint les dificultats educatives en matèria lingüística.

Creiem també que l’informe sobrevalora la capacitat de les TIC en relació a l’aprenentatge lingüístic, i no podem deixar d’assenyalar, en relació a aquesta qüestió, que hem defensat per activa i per passiva que el pressupost en educació pública s’hauria de doblar.

Finalment, no volem deixar de recordar que només amb un model complet d’immersió lingüística en tots els graus de l’ensenyament al conjunt dels Països Catalans, i amb mesures oportunes i valentes de protecció i discriminació positiva en favor de la llengua catalana serà possible la normalització del català, fent possible que tota la gent que hi viu pugui fer efectiu el seu dret a ser competent en l’ús del català.


Necesitamos tu ayuda para seguir adelante con el periodismo crítico, ayúdanos a no tener que depender de publicidad externa y que Contrainformación sea solo de sus lectores. Con 1, 2, o 3 euros al mes nos ayudarás a seguir mostrándote nuestros artículos críticos.

Ayúdanos a seguir ofreciendo Contrainformación.

Deja un comentario