Antoni Figuerola Alonso

Tarragona, la que fou capital de la Hispania Citerior anomenada en aquell temps Tàrraco, i a la que August va escollir com el lloc per retirar-se i descansar; és una ciutat de moltes possibilitats però que a hores d’ara s’ha convertit en una ciutat desaprofitada.

La Tarragona actual que fou nomenada patrimoni de la humanitat per la UNESCO l’any 2000 ha entrat en un perillosa decadència, de la que es pot sortir, en la que no som un referent dins de Catalunya. Aquesta millora faria que fóssim reconeguts arreu del mon i això incrementaria la industria turística, el que seria una injecció econòmica per les empreses dedicades a la restauració, hoteleria, sectors serveis diversos,…

Per aconseguir això ens cal progressar per tal de ser una ciutat innovadora i d’oportunitats econòmiques a nivell de petites i mitjanes empreses, a les que s’hauria d’incentivar, que aportarien un augment de creació de llocs de treball.

Una vegada parlat de les oportunitats potser hauríem de parlar de les millores de la ciutat per tal d’aconseguir ser una ciutat atractiva tant per les persones foranies com pels propis ciutadans.

Primer parlarem de la neteja, no hem de caure en el parany de que tota la culpa és dels governants que hi ha a la Plaça de la Font, ja que considero que és obligació del ciutadà mantenir netes les places, jardins, carrers,… no podem oblidar que existeixen unes normes de convivència i aquesta és una d’elles, per tant des de ben petits s’ha d’inculcar un respecte per aquestes. De tota manera crec que hi ha manca de papereres en alguns llocs i s’hauria de reforçar la neteja a totes les zones de la ciutat i els barris, ja que Tarragona no és sols el centre. Una possible millora seria la creació d’uns controladors de la neteja que assíduament fessin inspeccions i valoressin els punts febles de la mateixa i en quins llocs estan aquests.

Si parlem del centre veiem que poc a poc han anat desapareixent comerços emblemàtics de tota la vida i altres han tancat al poc temps d’obrir. Possiblement s’ha donat molta rellevància als centres comercials i grans superfícies que han acabat amb la botiga de barri de tota la vida. Una possible solució seria mantenir molt més cuidat el centre de la ciutat, Rambla i voltants, rehabilitar edificis, modernitzar els carrers, donar-los vida per tal d’atraure negocis de qualitat i tornar a donar rellevància al comerç de proximitat.

En referencia a la part baixa tenim un barri bastant decadent, brut, insegur i mal dotat de clavegueram ja que aquest no dona l’abast a recollir les aigües dels dies de pluja i fa que quedi inundat. També existeix una barrera que ens impedeix arribar al mar, per molt que ara tenim una rampa que ho arregla una mica, que es diu ferrocarril. Si no podem soterrar-lo al menys podem obrir un concurs dirigit a arquitectes de la ciutat, que hi han joves i amb grans idees, per tal de trobar una solució a que la vista des del Balco del Mediterrani sigui molt més agradables de la que tenim.

Si parlem de la part alta potser hauríem de crear un centre històric important ja que allí hauríem de tenir les oficines d’atenció al públic on poder potenciar la importància de l’interès cultural de la ciutat tant de la època romana, medieval, modernista, … i molta més seguretat i neteja.

Repassarem els barris, bastant oblidats últimament, i que són una part important de la ciutat. S’hauria de donar-los les necessitats socials i econòmiques i escoltar-los per tal de saber urbanísticament que és el que els hi cal en el seu dia a dia. Possiblement els hi cal unes infraestructures que els apropin a la ciutat com poden ser avingudes per arribar caminant al centre, millorar les entrades a la ciutat, ja que els dos ponts d’entrada, no estan en condicions per caminar amb seguretat. I a nivell de barri dotar-los de parcs.

Finalment parlaré dels edificis abandonats, i que serien d’utilitat per la població, com poden ser l’edifici de la Tabacalera i del Banc d’Espanya.

Del primer es podria aprofitar aquest espai immens, pràcticament buit, per crear un projecte en que es pogués obrir els jardins degudament reformats per que la ciutadania pogués anar a passejar i gaudir-los, i les instal·lacions aprofitar-les per crear un espai cultural divers en que hi tinguessin cabuda tant els elements artístics musicals, escènics, pictòrics,… i dotar-lo d’un petit auditori per fer actuacions reduïdes.

Del segons es podrien trobar diverses utilitats des d’una biblioteca a un centre d’informació turístic o un centre d’interpretació històric de la nostra ciutat, entre d’altres.

Parlar de tot això és molt fàcil però entenc que pels governants que ho han d’executar és bastant complicat ja que segurament tot depèn del pressupost que poden dedicar per aquests projectes però per mi aquesta seria la meva ciutat ideal i de la qual tots ens sentíssim molt més cofois del que estem. I segur que algun dia, no molt llunya ho aconseguirem.

Amfiteatre de Tarragona

Necesitamos tu ayuda para seguir adelante con el periodismo crítico, ayúdanos a no tener que depender de publicidad externa y que Contrainformación sea solo de sus lectores. Con 1, 2, o 3 euros al mes nos ayudarás a seguir mostrándote nuestros artículos críticos.

Ayúdanos a seguir ofreciendo Contrainformación.

Deja un comentario