Paula Quílez Relaño

 

És oficial: Joseph Robinette Biden Jr. ha guanyat les eleccions i és el quaranta-sisè president electe dels Estats Units. Els demòcrates guanyen la presidència del país de nou i mantenen el control sobre la Cambra de Representants. Per altra banda, els republicans seguiran controlant el Senat.

Aquestes eleccions han estat una acumulació de fites històriques: les eleccions més votades, el candidat amb més vots, i el primer president que es nega a admetre la derrota i cedir el poder. Efectivament, Trump es nega a abandonar la Casa Blanca i admetre la derrota davant del candidat demòcrata, malgrat els intents de raonament de Kushner, el seu conseller superior i gendre, i els de la seva Primera Dama. Caldrà veure com es desenvolupa. 

Un altre moment històric que ha de ser destacat és que Kamala Devi Harris s’ha convertit en la Vicepresidenta electa, convertint-la en la primera dona, la primera afroamericana i la primera asiàtica en aconseguir-ho. A més, per primera vegada un home ocuparà el càrrec de Segona Dama, en aquest cas, Segon Cavaller. 

També s’han escollit onze membres del col·lectiu LGTB per a les altes cambres del país, un record històric, i per primera vegada hi haurà una senadora estatal trans, Sarah McBride. Així mateix, Alexandria Ocasio-Cortez, Ilhan Omar, Ayanna Pressley i Rashida Talib, el famós Squad de dones liberals de color, ha estat àmpliament reescollit. 

Però no tot han estat bones notícies. Aquestes eleccions han atacat durament els drets civils de les minories. La supressió del vot ha augmentat a nivells que no es veien des de l’abolició de les Lleis Jim Crow, que propugnava la segregació racial. Purgues de les llistes de votants sense avís i sense justificació, bústies de votació per correu falses idèntiques a les oficials o trucades a població d’estats demòcrates perquè no anessin a votar. A més a més, l’estat de Louisiana a aprovat mesures molt restrictives al dret a l’avortament, fent-lo virtualment impossible. 

Així mateix, cal mencionar canvis demogràfics importants. Tres estats claus en totes les eleccions americanes són Ohio, Florida i Texas, per la seva quantitat de vots electorals; entre els tres en sumen 85. Són estats amb una tendència clarament republicana, però en aquestes hi ha hagut poca diferència de vots entre ambdós partits. Això s’explica perquè a les grans ciutats, com Cincinnati, Miami o Dallas ha guanyat el vot demòcrata, així com a la majoria de circumscripcions texanes que limiten amb Mèxic. En un futur proper aquests estats podrien donar una sorpresa electoral. 

Però tot i que les eleccions han acabat, sembla que la cursa cap a la presidència continua. Trump ha presentat recursos judicials a alguns dels estats on ha perdut al·legant frau electoral, tot i que no té cap prova per demostrar-ho. 

De fet, abans de les eleccions només el cinquanta per cent dels ciutadans pensava que el recompte electoral serà just i correcte, un clar indicatiu que la salut democràtica estatunidenca està en hores baixes. Això, sumat a la terrible divisió social i econòmica que experimenta el país, deixa un difícil panorama per Biden, que ha promès governar per tothom i acabar amb les diferències entre ciutadans. 

Podrà Biden complir les seves promeses? Prosperaran els recursos de Trump? Hi haurà un traspàs de poder honest i decent? Romandrem ben atents als propers esdeveniments, que tenen el poder de canviar el món. 

Joe Biden, nou president dels EUA